dimecres, 22 de febrer de 2006

Kono e wa ikura desu ka

- Doncs a mi m'agrada Mondrian - em digué ahir la meva companya després de llegir el post anterior - I al passadís ens quedaria molt bé un quadre seu.

Jo, com no pot ser altrament, acostumo a trobar les seves paraules sàvies i encertades, plenes de seny i dignes de ser obeïdes, més que escoltades. En aquest cas, però, i sense que serveixi de precedent, la seva proposta m'alarmà. Ràpidament vaig objectar que potser no ens podíem permetre una despesa tan important, sense comptar que els de l'assegurança del pis ens apujarien la prima i ens farien canviar la porta d'entrada per una de blindada, a més de fer-nos posar reixes al pati. I crec, vaig afegir, que les obres dels grans mestres han de ser (encara que no gaudeixin de la meva prescindible simpatia) als museus perquè tothom en pugui gaudir, i no pas en cases particulars, perquè així no semblés que només em preocupava per la qüestió econòmica, i que l'altruisme també motivava les meves objeccions.

- Vull dir un pòster - em replicà amb aquell to seu tan característic, que deixa clar que no faig gràcia i que si només haig de dir bajanades, millor que calli o que les escrigui al bloc.

De totes maneres d'aquí poc és el seu sant i jo haig de cobrar un final d'obra (cap fortuna, però), i mira, li podria fer una sorpresa. Així que, algú es ven un Mondrian a un preu raonable?

6 comentaris:

lola ha dit...

Tot canvia, res roman. Llevat del logos, present en totes les coses i en alguns blogs.
Benvingut a blogger.

Lola (paraules)

elur ha dit...

Ben retrobat Dersu!
Espero que trobis el Mondrian...
Un petó!

subal ha dit...

Fantàstica idea la de migrar. benvingut!!

Eva ha dit...

les teves frases lapidaries son molt tristes, n'estas segur que t'has llegit el meu escrit? no cal aanar de trascendenatal per la vida... moltes vegades les coses son més simples del que semblen

Hanna B ha dit...

celebro la teva migració dersu! aquest niu blogger és mes senzill i per exemple a mi mateixa em serà més ràpid i agradable llegir-te i comentar-te... ;)
quan tinguis el mondrian no t'oblidis d'immortalitzar-lo per aqui...

xexe girl ha dit...

hosti,.. vaig conviure un temps amb un home. I un dia, va comprar per internet dos pòsters, d'un conegut pintor.. eren dos de la sèrie aquella tan típica dels barrets-bombín. En un hi havia una poma verda. L'altre, crec que era de l'home sencer, amb el mateix barret.
Al tub d'enviament, hi havia un tercer pòster.
Va ser l'únic pòster que hi va haver a la casa, a la nostra vida. Va ser l'últim regal que ens vam fer.. vaig guardar el pòster a casa meu, a l'altell d'un armari, on vaig redescobrir un quadre d'aquells dels restaurants xinesos, enormes, que fan llumeta i soroll com de natura, mentre l'aigua cau per enmig d'unes roques..

El pòster no ha tornat a sortir d'allà, igual que el quadre-de-restaurant-xinès.. i jo no he tornat a trepitjar aquella casa..

espero que us porti millor sort a valtros, si li'l regales, finalment..