El trenta-un d’octubre i el vint-i-vuit de desembre de 1992 vaig veure, als cinemes Verdi de Barcelona, El sol del membrillo, el tercer llargmetratge de Víctor Erice. En aquella pel·lícula Erice narrava un impossible, talment ens expliqués la història de Síssif arrossegant el roc d’alt del turó. Síssif prenia les maneres del pintor Antonio López en el foll intent de fondre percepció i realitat, talment el coneixement del món ens fos possible. López, amb paciència infinita, cada matí intentava contradir Magritte, i s’esforçava (amb mètodes entendridors) a pintar a l’oli els jocs capriciosos de la llum en les fulles d’un codonyer. Finalment, a diferència de Síssif, López, mortal com és, abandonà.
Uns mesos després, no sé la data exacta, vaig veure la pel·lícula per tercer cop. Quatre anys més tard, el vint-i-nou de desembre de 1996, vaig veure, a la Filmoteca, El espíritu de la colmena, el primer llargmetratge d’Erice que, anys després, reveia de nou a la Filmoteca. Era el vint-i-vuit de gener de 2001.
El proper 11 de març, a can Ramoneda, podré veure, finalment, l’Erice que em falta, El sur, el segon dels seus llargmetratges, després de prop de catorze anys de pacient espera.
4 comentaris:
"Talment el coneixement del món ens fos possible". Veient "El sol del membrillo", vaig pensar en Aristòtil: l'intent d'atrapar amb conceptes el canvi.
Fa poc vaig comprar el Dvd a la Fnac, i volia fer-ne un post. Casualitats.
De les tres, "El sur" -que és magnífica- és la que menys rodona trobo; la segona part no m'acaba d'encaixar; es veu, que va ser molt retallada pel productor.
Lola (paraules)
"El sol del membrillo"... uf... quan sento aquest títol m'entra pànic, ens la van passar a classe d'art, només recordo que era avorridíssima, potser perquè jove com era m'interessaven altres coses... vés a saber... el que sí sé és que no em sedueix gens la idea de tornar-m'hi a posar i comprovar si estava equivocada o no. Ho podríem definir com a tossuderia, maimoneria i/o ganduleria, a gust del consumidor.
Perquè això teu, d'esperar 14 anys... és paciència o tossuderia?
De les tres meravelles, El Espíritu de la colmena em sembla un prodigi absolut, sobrenatural.
La Colmena i El Sur fantastiques el "codony" NO!!! no mas menbrillo por favor !!! :-)))
Publica un comentari a l'entrada