dissabte, 1 de juliol del 2006

Kyo nani mo iimasen

Avui no tinc res a dir. De bon matí he anat al mercat a comprar peix: sardines i mig salmó, dos llobarros i un quilo de llucet fi, no hi havia verats. També he anat a Laie a regirar llibres, amb l’olor del peix encara a les mans, i n’he comprat tres: un Walser per a regalar i dos per a mi, Píndar i Reza. Després he fet el dinar: sardines a la planxa i pasta amb all i bitxo, cireres i figues per postres, i un poc de meló, també. Havent dinat, desvagat, m’he assegut al sofà i he vist com un home calb anunciava tempestes i deia que feia calor; ensenyava imatges de la Vall d’Aran i de l’Ametlla de Mar, del monestir de Montserrat i una vista del Berguedà, doncs al santuari de Santa Maria de Queralt, sobre de Berga, hi tenen una càmera. El pronòstic del temps, però, s’ha acabat, i he vingut aquí per a explicar-vos que avui, un cop més, no tinc res a dir.

5 comentaris:

neus ha dit...

Doncs jo avui me n'he anat a bucar la tempesta a Ogassa i l'he temptada perquè arribés fins al capdavall de la Garotxa... i ella, tot tronant i remugant gotes com punys, m'ha segit fins a casa.
I ara fa una fresqueta impagable senyor Dersu_, m'agrada fer-n'hi aribar una mica... :)

neus ha dit...

uis... se m'ha escapat la "u" de segUit...

neus ha dit...

jejejeje i la "r" d'arribar i de la Garrotxa... aisssssss quin desastre :P

Hanna B ha dit...

home, posats ja ens podries dir per a què volies mig salmó, dos llobarros i un kilo de lluç...
i si poses les receptes, millor ;)

Anònim ha dit...

S'i' fosse fuoco, arderei 'l mondo

S'i' fosse fuoco, arderei 'l mondo;
s'i' fosse vento, lo tempestarei;
s'i' fosse acqua, i' l'annegherei;
s'i' fosse Dío, mandereil' en profondo;
s'i' fosse papa, allor serei giocondo,
ché tutti cristiani imbrigarei;
s'i' fosse 'mperator, ben lo farei:
a tutti tagliarei lo capo a tondo.
S'i' fosse morte, andarei a mi' padre;
s'i' fosse vita, non starei con lui:
similemente faria da mi' madre.
S'i' fosse Cecco, com' i' sono e fui, torrei le donne giovani e leggiadre:
le zoppe e vecchie lasserei altrui.


Cecco Angiolieri, (1269-1311)
Respetuosamente