divendres, 9 de maig del 2008

Kochira wa Antigona-chan desu

I si tot plegat hagués anat a l'inrevés? I si hagués estat Antígona qui hagués regnat a Tebes i, en conseqüència, hagués manat honorar per igual a tots dos germans, Etèocles i Polinices, mort el primer defensant la ciutat, l'altre assajant-la? I si un ciutadà de Tebes qualsevol, potser Creont, oncle d'Antígona, hagués trobat immorals els honors retuts a Polinices i s'hagués revoltat? I si hagués estat Antígona qui, per fer respectar la llei, hagués fet executar Creont?

Ciutadans de Tebes, no dubtin que tota diferència entre un màrtir i el seu botxí és circumstancial, doncs tot dos són presoners de la seva infrangible fe en la veritat (conformitat amb allò que és; coneixença d’una idea conforme al que és; allò que realment és). Només les particulars i contingents circumstàncies de les seves vides faran que esdevinguin màrtirs o botxins, les dues cares d'una mateixa moneda. Altra cosa són les víctimes, un mal menor, pel que sembla, doncs per molt que encara parlem d'Antígona i de Creont, qui es recorda d'Hèmon i d'Eurídice?

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Un texto así, que no hace concesiones a lo establecido, vale por un tratado filosófico.
Leerlo es una experiencia impagable.
Gracias.

Antígona ha dit...

Entiendo que lo que distingue al mártir del verdugo es, fundamentalmente, el poder de este último. Que el acceso al poder pueda deberse a una serie de circunstancias particulares y contingentes, me parece obvio. Ahora, ¿aceptaría uno, necesariamente, ese poder sólo porque las circunstancias le conducen a ello? ¿Haría todo el mundo lo mismo con ese poder?

¿Hubiera ejecutado Antígona a Creonte sólo por su rebelión? ¿Podemos estar tan seguros? Porque la ley infringida por Antígona al enterrar a su hermano no es la misma que la ley infringida por Creonte al rebelarse por su enterramiento.

La lógica de los acontecimientos es una e inalterable. Sólo los roles, los personajes, podrían si acaso ser intercambiables. Pero para ello deberían estar vacíos de contenido, de carácter. Y no lo están.

¿Quién se acuerda? Creonte nunca dejará de recordarlo. Y yo los recuerdo. Porque sin víctimas inocentes, no puede haber conciencia del error.