dimecres, 30 de gener de 2013

Kochira wa Riera-san desu

És el del relat curt un tipus de narració de no poques dificultats, doncs a les dificultats comunes a tota narració, no sempre fàcils d'enumerar però existents, cal afegir la traca final que s'acostuma a exigir a tot relat curt com cal. Un darrer paràgraf, una darrera frase o un darrer mot, que capgiri la lectura feta fins aleshores i doni sentit a tota la narració.

Doncs bé, cal dir que a la molt agradosa lectura d'aquests dies, els relats compresos a La rara anatomia dels centaures (títol d'un gros verisme, doncs a fe que és rara l'anatomia dels centaures), l'autor, Miquel Àngel Riera, més aviat conegut pels seus versos que no pas per les seves proses, no només converteix en literatura qualsevol menudesa, sinó que excel·leix en la pirotècnia final, de tal manera que la conclusió de no pocs dels seus relats, a més de ser canònicament enginyosa i oferir la clau per la comprensió de la narració fins aleshores llegida, sobrepassa l'anècdota que particularitza cada narració per esdevenir, d'alguna manera, metàfora exemplar d'una manera d'entendre el món, la del propi Miquel Àngel Riera, pressuposo, que, no per res, n'és l'autor.