L’article d’avui serà enlluernador, cristal·lí. D’una prosa exacta (talment el tall del cirurgià) i amanyagadora, com la llum del capvespre. La paraula, sempre justa, lliscarà vellutada, d’una absoluta bellesa, per les intimitats de la consciència fins fer-se eterna.
L’article d’avui serà enlluernador, cristal·lí. Les paraules colpiran tant al lletraferit com a l’indiferent. I viuran al cor de tots i cadascun dels lectors, acompanyant-los per sempre més, donant-los consol en l’infortuni i encoratjament en el desànim.
L’article d’avui serà enlluernador, cristal·lí. Les paraules colpiran tant al lletraferit com a l’indiferent. I viuran al cor de tots i cadascun dels lectors, acompanyant-los per sempre més, donant-los consol en l’infortuni i encoratjament en el desànim.
L’article d’avui serà enlluernador, cristal·lí. Anirà en boca de tots i de tothom. Els diaris n’aniran plens i les televisions també: matí, tarda i nit. Enlairarà a l’home del carrer, il·luminarà a l’erudit, i Déu (nostre senyor) el venerarà.
L'article d’avui, però, ja l’escriuré un altre dia, ja l’escriurà algú altre.
vaja... doncs haurem d'esperar que ens arribi aquesta joia... Haurem de tenir molta paciència?
ResponEliminaSap què, senyor desru? la seva escriptura em recorda molt a la de pessoa, que ara tot just enceto. Avui, emperò, m'ha recordat a aquest poema, que passo a transcriure inmediatament.
ResponEliminasaluatcions cordials!
Tengo ya preparadas las respuestas
para las entrevistas periodísticas
que me harán en la prensa, radio y tele.
Querrán saber qué opino y cómo soy.
Me mostraré ingenioso y espontáneo.
Tengo ya preparadas unas listas
de personalidades importantes
e incluso redactados ya los textos,
muy agudos, de las dedicatorias.
Tengo ya preparadas las metáforas
que servirán como brillante ejemplo
o síntesis que aclare lo que exponga.
Saldrán como galaxias de las páginas.
Y tengo preparada mi postura
al sentarme o de pie, tono de voz,
expresión de los ojos y la boca.
Todo está preparado. Todo a punto.
Puedo empezar, pues, a escribir mi libro.
FONOLLOSA, José María, Ciudad del hombre: Barcelona, DVD poesía, Barcelona, 2002.
Estic enlluernada...
ResponEliminaMaleïda mandra! Si no fos per ella molts farien (i serien) coses encara més fantàstiques...
ResponEliminaPer cert que fan a la tele, deixam un costat al sofa, zzzZZZzz
és una campanya de marketing això? pensa que jo no m'enlluerno així com així i ara les expectatives estan altes...
ResponEliminaesperarem.
Vine a devolverte la visita...pero no se leer en lo que escribes..lo siento..de todas fromas gracias por pasar a verme..
ResponEliminaBesitos.
Miri, miri, senyor o-tearai;
ResponElimina"Tinc en aquest moment pensaments fonamentals, tantes coses metafísiques a dir, que em canso de sobte, i decideixo no escriure més, no pensar més, i deixar que la febre de dir em produeixi son, i jo faci festes amb els ulls tancats, com a un gat, a tot allò que podria haver dit"
Pessoa.
Después de leer durante media hora su bitácora, dudo mucho que usted tenga en su biblioteca autores que desconozcan la elipsis, el respeto a la inteligencia del lector, la narración sin material de relleno, ajeno a la historia; y dudo mucho que usted sea el típico grafómano irreflexivo, desaforado, redundante y falto de talento, por lo que le ruego que reconsidere su decisión y no nos prive de su existencia. Y, si es necesario, escribo un artículo reivindicando el anacoluto, el oximoron, la metáfora, la falta de medida y contención, la verborragia...
ResponEliminaRespetuosamente.