Està escrita amb un estil antic i, quan escrius amb un estil antic, estàs obligat a dir coses antigues , li diu en un cert moment un dels pe...

Escolto la veu de Ielena Kostiutxenko, i escolto també l'esforçada veu del seu anònim traductor. Però més que escoltar el que faig és mi...

Birra  i  bigoti  són dues paraules que em desplauen. I em desplauen molt, tant, que sovint penso si no serà que més aviat em desplauen les ...

Com m'agrada badar i no soc amic de novetats, començo tard a llegir a la Irene Pujades. Bé, més que començar continuo, doncs bé recordo ...

Ha sigut després de dinar, quan caminava apressat no importa cap a on, que de cop se m'ha travessat pel davant un home vell. Un home vel...

Anna K. , de Martí Rosselló, sens dubte pertany al gènere de les novel·les els personatges de les quals desconeixen el que el lector sap d...

Tal dia com avui, de fa vint-i-set anys, vaig visitar la Fundació Miró amb motiu d'una exposició temporal dedicada a Alexander Calder, g...

Comença el tercer capítol del llibre de l' Eclesiastès  (també dit   Cohèlet,  segons l'hebreu  קֹהֶ לֶת,   congregador , o   Llibre...

De vegades em demano com és que, al començament del tercer acte de Die Walküre , les germanes de Brunilda no gosen revoltar-se contra l'...

Ara que per les dates potser toca, no em sé estar de recordar una obvietat, per si de cas. I és que potser és important aprendre a desitjar....

Per irrellevants raons que un cop més no venen al cas, d'uns dies ençà provo d'establir l'exacta cronologia d'uns fets, no e...

És un cop llegides les més de mil quatre-centes pàgines de la biografia, que trobo que el moll de l'os potser es troba a la pàgina quatr...

De vegades tinc la temptació d'escriure de manera més o menys seriosa sobre els morts. Però no sobre els morts en general, sinó sobre mo...

Joaquín Baldomero Fernández-Espartero y Álvarez de Toro, poca broma, soldat a la Guerra del Francès, oficial a la guerra del Perú, i general...

Per irrellevants raons que ara no venen al cas, en cercar informació sobre l'adaptació al cinema que el 1932 es va fer de la coneguda no...

Perquè la natura tota sola, mancada de l'empremta i de la mirada de l'home, em resulta d'una hostilitat espaordidora, d'una ...

Tal com es relata al llibre del Gènesi , potser la narració més accelerada que recordo haver llegit mai, els aiguats bíblics són constants i...

Diumenge passat, quan tornava del cinema, em vaig trobar amb el capitalisme. Va ser al carrer Balmes, una mica per sobre de Mitre, i després...

De vegades imagino gèneres literaris poc evidents, com ara el format per les novel·les palindròmiques, això és, les novel·les que tan poden ...

Ha estat aquest matí, tot just fa una estona, quan encara mandrejava al llit, que per raons de la màxima importància que ara no venen al cas...

De què parlem, quan parlem de Déu? Parlem d'un creador? O parlem potser d'un legislador o un jutge, d'un advocat o un fiscal, d...

Al principi del onzè capítol de la primera part de  Mirall trencat , Mercè Rodoreda ens explica com a Salvador Valldaura li agradava que la ...

No voldríem estar vius d’aquí a cent o mil anys, com tampoc no ens hauria agradat estar vius ara fa cent o mil anys. El cor de la qüestió ra...

D'entre tots els possibles tipus de narrador, a  Vida privada  Sagarra tria el que potser em resulta més aliè. En efecte, el narrador de...

Fa uns mesos, certes circumstàncies em van portar a llegir la darrera diguem-ne que novel·la de Martin Amis, traduïda al català amb el títol...