En un cert moment l'autora, Ielena Kostiutxenko, esmenta el nom de Màlixev Pavel Óssipovitx, besavi seu, a qui un document trobat a internet situa a Vilna, l'actual Vílnius lituana, com a ferit de la Primera Guerra Mundial el dotze de juny de mil nou-cents setze. Tot seguit, i com no pot ser altrament, l'Óssipovitx esmentat em remet a Maksim Óssipov, Maksim Alexandrovitx Óssipov, de manera que no puc evitar començar a especular sobre un llunyà, hipotètic i llaminer parentiu entre tots dos, entra la Kostiutxenko i l'Óssipov, l'Óssipov i la Kostiutxenko, i a especular encara més sobre l'herència genètica del besavi. Herència que ja devia incloure el cuquet de l'escriptura que de manera tan brillant ha florit en ambdós descendents, i de com també aquest cuquet els ha forçat a abandonar el país i viure la sempre difícil vida de l'exiliat.
Irrellevant, és clar, em resulta que repartits pel món hi hagi centenars de milers de persones que responen al cognom d'Òssipov, i que el tan llaminer parentiu només sigui el que és, el fútil entreteniment d'una tarda de diumenge. O no.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada