Però tu no ets pas millor que ells!!! explota aïrat el meu interlocutor, tu tampoc ets tan culte, ni tan intel·ligent com et penses. I potser, a ells, tu també els fas fàstic i et troben ridícul, malgirbat, o contrafet. T’has mirat mai a un mirall amb els mateixos ulls que mires al teu voltant? potser no et plauria gaire el que veuries. No, una mica d’humilitat ja t’aniria bé. No et pensis pas que ets l’únic que ha llegit a Walser, ni que Ligeti va fer tot allò pensant només en la teva refinada oïda. Ves, tu i les teves sopes de tòfona.
I davant la certesa de les paraules del meu interlocutor, però sobretot davant de la seva futilitat, no puc més que riure i respondre, ennuegant-me enmig de les rialles, però ells no són jo.
No, ells no són tu. No ho seran mai.
ResponEliminacom un, cap <--> cap común
ResponEliminaGrandiós. Què gran exploració estàs fent a través de la teva blog.
ResponElimina-Saludos
Vull la recepta de la sopa de tòfones
ResponEliminal'entranyable ogre de les sopes :) :)
ResponElimina