Nani ga itai desu ka

...havent sopat, m’oblido de tot en notar una lleu cremor d’estómac. Lleu, però persistent, doncs l’endemà, en llevar-me, la cremor encara hi és. És per això que per dinar decideixo fer-me un brou ben lleuger, amb arròs, i prendre de postres una poma al forn. Però la cremor roman, i tot i que deixo de menjar avellanes, evito els condiments i rosego comprimits d’almagat, sembla que no hi ha res a fer.

Res a fer fins que tres dies després, havent sopat, m’oblido de la cremor en notar una lleu irritació a la gola. Lleu, però persistent, doncs l’endemà, en llevar-me, la irritació encara hi és. És per això que després de rentar-me les dents faig gàrgares amb una solució de iode. Però el malestar roman, i tot i que deixo de prendre sucs àcids, bec molta aigua i em poso jerseis de coll alt, sembla que no hi ha res a fer.

Res a fer fins que tres dies després, havent sopat, m’oblido de la irritació en notar una lleu punxada al genoll dret. Lleu, però persistent, doncs l’endemà, en llevar-me, la punxada encara hi és. És per això que decideixo baixar en ascensor i agafar el metro per anar a treballar, en lloc d’anar-hi a peu. Però la punxada roman, i tot i que em faig sedentari, sembla que no hi ha res a fer.

Res a fer fins que tres dies després, havent sopat, m’oblido de la punxada en notar una lleu cremor d’estómac. Lleu, però persistent, doncs....