Watashi wa kenchikuka dewa arimasen

Jo no sóc arquitecte, per molt que un document que tinc desat dins una carpeta, a l’armari del rebedor, ho reconegui, i els meus clients, sempre escassos, s’ho pensin. Tampoc escriptor, encara que ompli mil papers amb una lletra diminuta, i d’altres, pacients, em llegeixin. Ni sóc cuiner, per moltes sopes i estofats que prepari. Tampoc alpinista, ni xofer, ni embriac, ni res.

Jo no sóc català, per molt que parli i escrigui en català, per molt que visqui i treballi a Catalunya. Encara menys sóc espanyol, tot i que un altre document, ben diminut, així ho afirmi. Ni sóc europeu, que ningú, tampoc jo, sap ben bé el que és. Ni grec, encara que a Utrecht un restaurant de cuina grega porti de nom el meu cognom. Ni tampoc sóc japonès, ni d’enlloc.

Jo no sóc hedonista, ni epicuri, per molt que cerqui, sempre, el plaer en tot, això és, l’absència de dolor. Ni estoic, encara que intenti fer bona cara enmig del desastre, i faci el que de mi s’espera, de vegades. Tampoc sóc cínic, ni irònic, ni sarcàstic, tot i el que diuen de mi, els altres, que no saben, ni ho sabran mai, qui sóc. Ni sóc platònic, doncs només crec en res.