Més de vuit anys després torno a Ribeyro, a les prosas apátridas. I rere l’entusiasme que em desperta cada paràgraf, haig de fer grans esforços per no començar a escriure, a copiar, paraula per paraula, el que llegeixo. Fins que no puc més i corro cap a l’ordinador, obro el processador de textos i defineixo un format vertical de pàgina de deu per vint-i-tres centímetres, on insereixo, a dalt a l’esquerra, una petita fotografia on se’m veu en primer pla, seriós, amb la característica mirada del literat immortal. A sota teclejo el meu nom, dErsu_, i tot seguit començo a redactar el panegíric: dErsu_ (Tarragona 1968), estudià arquitectura a la Universitat Politècnica de Catalunya, on excel·lí en tot ... I quan resto satisfet per les prop de trenta línies que he escrit ho imprimeixo en paper adhesiu, que retallo amb cura i enganxo sobre la solapa del llibre de Ribeyro. Repeteixo l’operació amb la portada, la contraportada i el llom, també amb la contrasolapa, on hi ha el llistat dels darrers títols publicats per l’editorial, entre ells les prosas apátridas, ara ja, i per sempre més, obra d’en dErsu_ .
I en acabar deso el llibre a l’estanteria del saló, just al prestatge corresponent a les meves obres complertes, on als lloms, just al costat del meu nom, es poden llegir els títols de tota la meva obra, de la Ilíada a el llibre del desassossec, de Jacob von Gunten a el millor dels mons.
Yo también hubiera matado por haber escrito algunos libros... de hecho, lo triste es que hubiera matado solo por alguna frase.
ResponEliminaTodos llevamos un asesino dentro (o un plagiador, que viene a ser lo mismo).
només et diré que em fa molt el pes el llibre de l'Aalto...
ResponEliminaen un excés de generositat etílica vaig regalar sense rellegir-les l'última edició de las prosas a un bon amic exiliat a la capital txeca. en conservo el record i unes fotocòpies vés a on, però si no m'equivoco no és Juan Ramon sino Julio Ramon, oi?
ResponEliminai suposo que elur volia dir Altaiò?
salut i llarga vida O-TeAraienca!
evidentment volia dir vés a saber on, perquè de tan apàtrides...
ResponEliminaCorregeixo l'errata, Julio per Juan (gràcies Miquel).L'Elur, però, no es confon, doncs ella es refereix al llom del llibre sobre l'Alvar Aalto (arquitecte finlandès) que es veu a la fotografia que hi ha a l'enllaç inclòs al post, un autoretrat, just aquí:
ResponEliminahttp://fototearai.blogspot.com/2007/05/autoretrat-casa.html
i ja hi firmes autògrafs als teus llibres?
ResponEliminaque gran l'emoció de sentir que allò que llegeixes és el que sents/penses...
demano disculpes a elur, doncs. desconec massa coses encara.
ResponEliminadersu_ tiu, 1968...això em fa entrar a mi a la categoria de nena crescudeta??
ResponEliminajejejeje