De tornada a ciutat fem nosa. Passegem pels carrers mil cops trepitjats i ens sentim forasters, doncs només sentim llengües estranyes que no entenem, i alhora, quan nosaltres parlem, ningú no ens entén. A les botigues ens miren amb estupefacció, i als bars, per molt (h)originals que siguin, ens corregeixen, condescendents, abans de servir-nos vi glaçat, sempre dolent, i car, caríssim.
Fins i tot a casa, entremig dels nobles edificis construïts fa cent anys pels beneficis del tèxtil, sentim les veus estrangeres dels estadants del pis del costat, avui italians, convertit part en apartament per turistes, part en dormitori per a immigrants al servei dels primers, doncs nosaltres, per si no ho havia dit, fem nosa.
A l'(h)orinal s'hi ha d'anar els dimecres de poesia, home de déu, al fons del local. Sinó, sempre pots fer que vingui una de les simpàtiques mosses de parla castellana amb les quals no em fa res canviar d'idioma, perquè jo, per amor, soc capaç de casar-me amb la princesa, que deia l'Albert Pla.
ResponEliminaAh, i ben tornat.
però si fem de decorat home, com hem de fer nosa?
ResponElimina