Un artista no és més (ni menys) que una persona que té la paciència de mirar al seu voltant, la lucidesa de reflexionar sobre allò que hi veu, i la gentilesa de voler-nos-ho explicar. Més enllà d'habilitats manuals més pròpies dels artesans, l'artista mira, pensa i explica, essent la seva obra, sigui quina sigui l'anècdota del seu format, la manera que té d'expressar-se.
És per això que, de vegades, algunes obres ens poden semblar trivials i/o ridícules, talment l'entreteniment d'un marrec de pocs anys, doncs la seva gènesi rau en l'anodí que veiem o escoltem cada dia al nostre voltant, allò que, apressats com anem, no ens aturem mai a considerar, doncs ho trobem mancat d'interès. I és aquesta aparent quotidianitat la que ens pot fer menysprear una obra, potser magnífica (o potser no), abans de conèixer-la.
Vagin, doncs, si en tenen ocasió, a la Fundació Miró (fins el vint-i-vuit de setembre) i jutgin per vostès mateixos allò que el senyor Eliasson, Olafur Eliasson, te l'amabilitat de voler-nos explicar, per molt que, a primer cop d'ull, puguem pensar que tot allò no són més que romanços.
Scoltada l'explicació i agraïda per la recomanació, el sr. Eliasson estaria ben content de llegir-te.
ResponEliminaMe gusta tu definición del artista, al menos la primera parte, allí donde dices que el artista mira a su alrededor, reflexiona sobre ello y luego nos lo explica.
ResponEliminaY, en efecto, es algo que podría explicar la apariencia anodina o trivial de algunas obras, resultado de la trivialidad reinante a nuestro alrededor.
Ahora, ¿no debería excluir la reflexión el principio de copia? ¿Es una imagen trivial el mejor modo de expresar lo trivial? Preguntas, simplemente, que me suscita tu post.