Omoiyari

Un cop més algú ben proper em retreu que els altres tant se me'n donen. Que no miro mai d'alleugerir les seves penes ni de compartir les seves alegries, que poc m'importa si van o venen, i que no mostro cap interès per les seves vides. No preguntes mai res, em diu, sovint ni tant sols saludes, respons amb monosíl·labs o amb sons guturals, i fas que tothom resti incòmode en la teva presència i s'apressi a prendre comiat.

Jo he restat sorprès per la lucidesa del seu discurs, he trobat ben triades les seves paraules i encertades les descripcions, i he reconegut en el meu interlocutor a un bon observador. Per això encara m'ha sorprès més la seva perseverança en l'error, doncs no entenc com la meva respectuosa distància vers els altres pot ser presa per una mancança. A no ser, és clar, que qui estigui mal fixat sigui jo, que tot pot ser, i la tan respectuosa distància no sigui més que indiferència, absència d'interès vers els altres.