La principal feina de tot bon editor hauria de ser la de dissuadir als escriptors de publicar llur obra. Una feina inútil, doncs en un món de bons editors cap escriptor no voldria veure mai el resultat de llurs esforços publicat, doncs difícilment restaria complagut dels mateixos. Però al món on vivim els professionals de l'edició malden per publicar tot allò que creuen que els lucrarà, i els aficionats a escriure s'hi escarrassen per mirar de publicar ni que sigui la llista d'anar al mercat. Dit això, començo:
Olives alorenyes, olives de casp i olives mortes; ceba tendra i ceba de figueres; barreja d'enciams i espinacs; tomàquets per amanir i tomàquets per sucar; una albergínia i carabassons; ceps, trompetes i camagrocs secs; col, api, nap, xirivia, pastanagues, porro i coriandre per fer brou; cigrons i llenties cuits; bacallà esqueixat i morro de bacallà salat; un lluç a rodanxes amb el cap i l'espina; sardines fresques i sardines en escabetx; un llobarro amb el seu cap i mig salmó a filets; un pollastre a octaus amb la seva carcanada i filet de bou tallat ben gruixut; pit d'indiot tallat ben fi; salsitxes de pollastre i croquetes de bacallà; patates, alls i mitja dotzena d'ous, del número u.
i la fruita?
ResponElimina(quin escrit tant bonic i visual)