Si així em plagués podria escriure sobre mi mateix en tercera persona del singular per dir que faig literatura, en dErsu_ fa literatura! O fer-me amic d'algú i demanar-li a aquest algú que ho digués en lloc meu, en dErsu_ fa literatura! Potser així els amics del nou amic ho repetirien, en dErsu fa literatura! I és clar, en justa correspondència jo cridaria, l'amic d'en dErsu_ fa literatura! I també, els amics de l'amic d'en dErsu_ fan literatura! I si entre tots ho cridéssim prou alt i prou vegades, més d'un i de dos ho escoltaria, i potser algú, sense conèixer-nos de res, ho repetiria, en dErsu_, l'amic d'en dErsu_, i els amics de l'amic d'en dErsu_ fan literatura! Aleshores, si arribéssim a ser prou cridaners, la premsa ens preguntaria i nosaltres respondríem, en dErsu_ i els seus amics fan literatura! I gràcies a la reproductibilitat tècnica dels actuals mitjans de comunicació molta gent llegiria, escoltaria o veuria el nostre missatge, la colla d'en dErsu_ fa literatura! I potser algú, que també voldria que es digués que fa literatura, es faria amic nostre i també cridaria, en dErsu_ fa literatura! Alhora que molts, en coincidir a l'ascensor o a la cua del supermercat, comentarien entre ells, com qui parla del temps, en dErsu_ fa literatura! I encara més quan ens convidessin a programes de televisió i tertúlies de ràdio per anar repetint, com un lloro, fem literatura! Finalment seriem tants que organitzaríem jornades literàries on tots cridaríem, picant de mans i peus, en dErsu_ fa literatura, l'amic d'en dErsu_ fa literatura, els amics de l'amic d'en dErsu_ fan literatura! I tots faríem literatura, o, si més no així ho diríem, que sembla ser que és el mateix.
Només, que com ja ha quedat dit, a en dErsu_ no li plau fer amics, i de literatura, que prou l'hi plauria fer, no en sap.
Tingues una mica més de fe en la teva capacitat literària. Com tots fem (o intentem fer) amb la nostra. Si no, tot plegat seria molt més trist. O molt més realista, ben mirat.
ResponEliminaUmmm... doncs jo discrepo totalment amb vos estimat dErsu_.
ResponEliminaSeñor dErsu_ yo sí creo que hace usted literatura, pero nunca le comento ni le digo nada porque hacer literatura es como hacer equilibrios en una cuerda floja. Falta que alguien grite: "Eh, ese tío está haciendo literatura" para que usted se desconcentre y caiga en los abismos de la mediocridad. Y eso no lo consentiremos.
ResponEliminaUn saludo cordial.
Un cop més no m'he sabut explicar. No parlava pas de mi, i ara. Només, que anant d'aquí cap allà vaig topar amb un text escrit en tercera persona on es venia a dir que en T.(un vell conegut seu, senyor apàtrida), era, amb perdó, l'ostia. Text, és clar, escrit pel propi T. per formar part d'un llibre que es veu que sortirà aviat i versarà sobre tot això que alguns anomenen escriptura 2.0, doncs sembla ser que els agraden els números. Per a qui no el conegui, si és que algú no el coneix, només afegir que el senyor T. dedica el seu innegable talent no pas a escriure una obra, sinó a promocionar-se de tal manera, amb tal excés, i amb tan poca vergonya, que llegir-lo, ai las, se'm fa desagradable. T. ha creat una xarxa d'amistats interessades, ha impulsat jornades, actes, presentacions, llibres, i tot el que faci falta i més, com qui es construeix el més lluent dels mausoleus. Feina absurda, trobo, doncs prou que ens enterraran arribat el moment, i si el sepeli no és del nostre gust, doncs que hi farem. És, només, que aquest darrer text que vaig trobar em va despertar, estrany en mi, un punt d'indignació que em va portar a escriure el que tenen més amunt. Hagués pogut enllaçar el text, o les pàgines del propi T., i haver buscat brega, però que volen, em va fer mandra. A més, el cas de T. no és únic, sinó molt paradigmàtic, i no només del món de la lletra, així que vaig pensar que no calia personalitzar. Per altra banda, no puc més que agraïr els seus ànims, els de tots, però tot i agrair-los, i no pas poc, creguin-me, i no s'ho prenguin malament, se'm fa una mica enutjós rebre'ls. I si per aquelles circumstàncies, vós, senyor T. arribeu a llegir això, feu com qui sent ploure.
ResponEliminaEm sap greu, però ara no plou, sinó que fa un solet que enamora...
ResponEliminaDoncs a mi em deixeu espaordit. 9 minuts.
ResponEliminaSenyor dErsu, acceptim un consell d'amic: Mai infravalori la capacitat de l'enemic...
ResponEliminaDemolidor i exacte, senyor nipó.
ResponElimina