Shi-gatsu nijusan-nichi

No costa gaire, quan som infants, identificar-se amb el llampant cavaller i desitjar la mort de la mala bèstia que escup foc i devora donzelles. Però més endavant, potser ja adolescents, veiem al drac com el valent que decideix viure al marge, i és perseguit i anihilat per la intolerància dels altres vers la seva valentia. Aleshores preguem pel drac, i veiem al cavaller com el braç repressor d'una societat que rebutgem. Però encara més endavant, cansats de la superba fauna alternativa que converteix llurs capricis en imposició a tothom, enyorem al bell cavaller i a llur punxeguda pica, tot i que potser aquest ja no resta gaire predisposat a occir el ventre de la bèstia, no fos cas que després tingués raons amb les lleis protectores dels animals. I encara molt més endevant, asfixiats per la dictadura de la majoria, a la que alguns anomenen democràcia, tornem a desitjar estendre les ales i sobrevolar el proïsme tot escopint sofre i foc sobre llurs estantisses testes. I ja ben desorientats no sabem si anhelem el triomf del drac o el del cavaller, i, pel que pugui ser, preguem per a què, tant de bo, alhora que el cavaller forada el ventre de la bèstia, aquesta, en justa i recíproca correspondència, faci mandonguilles del seu botxí.