Avui al migdia, camí de casa, m'he vist sorprès per l'envestida d'un ramat de xais que s'ha creuat al meu pas. Els xais, arrenglerats en compactes files, talment disciplinats hoplites de belles gamberes, m'han arrossegat amb la força de la seva escomesa, i sense voler-ho, violentada la meva voluntat, m'he vist empés cap a no sé on enmig de bels i bramuls. Impotent davant la força del ramat, enfrontat al perill de veure'm esclafat per les quatre vegades innúmers peülles dels innúmers xais, no he tingut més remei que donar-me, i amb grans esforços he anat seguint l'apressat pas del ramat, gatejant maldestre de quatre grapes i rebent no pas pocs cops. Amb els xais he anat d'aquí cap allà, he pasturat l'humitosa herba amarada de la pluja que queia sobre la ciutat, i he trepitjat als dissortats que defallien, fins que, ja cap al tard, en marxar cada ovella al seu corral, he pogut, jo també, tornar cap a casa.
jajajajajaja m'has fet riure amb aquesta crònica tan bona i verídica.
ResponEliminaHe hagut de buscar al diccionari hoplita i gambera. gràcies!
Jajaja, Dersu, nunca está mal la experiencia de tratar de meterse en la piel de otro y saber en qué consiste su vida. Aunque sea a la fuerza y esos otros no te dejen elección. Al menos habrás aprendido a qué sabe la hierba húmeda ;)
ResponEliminaHay que estar abierto a todo, ¿no crees?
Me encanta este surrealismo tuyo, por llamarlo de alguna manera y a falta de mejor nombre.
Un beso