Tōri

Vorada i rigola són els dos elements que en un carrer acostumen a separar la vorera de la calçada, els vianants dels vehicles. A la ciutat de Barcelona la vorada és feta de peces de vint centímetres d'ample per vuitanta de llarg i vint-i-cinc d'alçada de pedra granítica serrada i flamejada, i és l'element que permet fer el canvi de cota entre la vorera, amunt, i la calçada, avall. Al seu costat la rigola és feta de peces prefabricades de formigó blanc de vint per vint o de trenta per trenta, sempre de vuit centímetres de gruix, i serveix per definir la rasant de l'asfalt. Les peces de vint per vint tenen la pega que l'embornal que ha de recollir l'aigua de pluja, i que acostuma a estar en línia amb la rigola, fa trenta centímetres d'amplada, restant aleshores deu centímetres dins de l'asfalt, essent la seva col·locació poc polida. En canvi, la de trenta per trenta té l'inconvenient, segons els responsables de pavimentació de l'ajuntament, de trencar-se més que no pas la de vint per vint, tot i que si es fixen en algun carrer veuran que les peces de vint per vint tampoc són indestructibles. Afortunadament els criteris de l'administració gaudeixen de la virtut de la volubilitat, i tan fàcil és trobar carrers enrigolats amb peces de vint per vint com de trenta per trenta.

Només afegir que em plauria no pas poc que de la lectura de les objectives dades del paràgraf anterior quedés prou clar el meu subjectiu criteri sobre quin ample de rigola prefereixo, si vint o trenta centímetres, i els convido a que s'ho prenguin com una pregunta: quin ample de rigola prefereixo?