Una successió de felices coincidències em porta a llegir aquesta entrevista feta a Richard Rorty fa uns quants anys, on trobo escrit allò que fa temps em plau repetir: que la filosofia no és més (ni menys) que un gènere literari. Peculiar, propi o privatiu d'una persona o d'una cosa, com matisa Rorty, però gènere literari, em permeto repetir un cop més.
I és potser aquesta peculiaritat, aquest ser privatiu d'un col·lectiu, el dels llicenciats en filosofia a sou d'alguna universitat, el que darrerament perjudica la qualitat del gènere, en restar aquest segrestat pels professionals del ram, els ja esmentats llicenciats en filosofia a sou d'alguna universitat, quan és cosa sabuda que tot escriptor amb ambicions literàries hauria de ser un amateur, no més que un diletant de tarda de diumenge, amb independència de si escriu novel·la rosa, críptics rodolins, o sapientíssimes notes a peu de pàgina de l'obra dels grans filòsofs, aquells que mai estigueren a sou de cap universitat.
Borges parlava de la teologia com una branca de la ciència-ficció. I se'n feia creus que, a ell, no creient (en Déu), l'hi interessés tant, i, per contra, no observés cap mena d'interès en la majoria de les persones creients.
ResponElimina