Al llarg d'un tram no pas curt del Passeig d'Isabel II, els autobusos circulen segregats de la resta del trànsit per dos carrils ubicats al centre de la calçada, de manera que els vehicles que circulen en sentits oposats en creuen de ben a la vora, moment que aprofiten els conductors per saludar-se mútuament. Els uns alcen la mà, d'altres es fan un gest amb el cap o mouen un diari gratuït doblegat, i encara uns pocs es criden algunes paraules a través de les respectives finestres. En els tres o quatre encreuaments que presencio a diari, assegut al seient davanter del catorze, ja massa marejat com per continuar llegint, no en recordo cap conductor que no practiqui el ritual de la salutació al company de feina. És aleshores quan m'imagino esdevingut conductor d'autobús per alguna calamitosa dissort, i com aquesta, la de la ritual salutació, se m'esdevé la més feixuga de les obligacions laborals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada