Omoikaemasen (V)

dErsu_, para atenció... fes el fotut favor de parar atenció!... que encara prendrem mal amb tanta bestiesa. I segur que totes aquestes injeccions que ens van posant no deuen ser gaire saludables... hi torna, l'enutjosa veu, un cop torno a recuperar el coneixement. He repetit la paraula finestra, em lamento jo, al meu torn. Què t'empatolles ara, amb les finestres? em pregunta. Sí, al paràgraf anterior, dos cops, li aclareixo. Quin paràgraf? hi torna la veu. Aquell on explicava tot allò que m'aixecava del llit com si fos una tortuga i mirava de saltar per la finestra, per així acabar amb tu d'una vegada per totes, i ara, ai las, hi torno, en no trobar cap sinònim de finestra que em satisfaci. Però allò ho has fet i encara no ho has escrit, protesta la veu, amb un punt d'indignació. Ho he escrit, jo mai faria una bestiesa així, cosa ben certa, doncs en cas de llevar-me la vida mai saltaria per una finestra, no fos cas que la meva caiguda pogués causar algun destorb a terceres persones que passessin per sota. No diguis nicieses, això voldria dir que aquesta conversa també l'estaries escrivint i que jo no existiria, hi torna, encara més indignat. Evidentment, responc, categòric. Però jo existeixo i ara t'estic parlant! protesta de nou, ara a crits. No, sóc jo qui escriu el que dius, repeteixo, ferm, sense deixar-me intimidar. És absurd... aleshores només hauries d'acabar el text per fer-me callar, gosa per fi proposar amb to burleta. Cert, concloc.