Avui em plau fer un cert elogi de les finestres, aquelles estructures de fusta, alumini o clorur de polivinil fetes a partir d'un bastiment i una o diverses fulles fixes, batents, corredisses i/o oscil·lants que acostumen a trobar-se a les façanes dels edificis. Unes estructures que ens donen l'oportunitat de tafanejar el que succeeix a l'altra banda (en definir tota finestra dues bandes, la nostra i l'altre), alhora que ens permeten mantenir una confortable distància amb els esdeveniments observats que sempre és d'agrair, doncs res de més assenyat que mantenir-se allunyat dels esdeveniments (conjunt de tot allò que s'esdevé), siguin aquests del tipus que siguin.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada