Chūgoku-jin wa dōri de mandarin o tabemasu

Sempre es veuen xinesos menjant mandarines pel carrer, em comenta la meva companya. I tot i la sorpresa que em causa el significat de les seves paraules, em faig el ferm propòsit de fixar-me en els xinesos menjadors de mandarines la propera vegada que surti al carrer, potser d'aquí una estona, a llençar les escombraries, doncs si la meva companya diu que sempre es veuen xinesos menjant mandarines pel carrer, és indiscutible que sempre es veuen xinesos menjant mandarines pel carrer, i si jo, fins ara, no els hi he vist, és, només, per la meva manca d'atenció.

Però, miop com sóc, o potser a causa de l'hora fosca, o per alguna coincidència inimaginable, en el meu curt recorregut des de la porteria de casa fins al punt de recollida neumàtica de bosses d'escombraries més proper, no sé veure cap xinès menjant mandarines. Això, és clar, no vol dir que no hi siguin, només que ho fan d'amagat, potser acotxats entre dos cotxes aparcats, rere el sac de runa d'una obra propera, o entre l'espès brancatge de l'arbrat. Però... perquè s'amaguen? què te de dolent menjar mandarines al carrer? potser a la Xina és prohibit? ho dubto. Però no, m'erro, doncs la meva companya ha dit que es veien, que els xinesos es veien menjant mandarines, és a dir, que no s'amaguen, doncs si s'amaguessin serien difícils de veure i la meva companya no els hagués pogut observar menjant mandarines i, en conseqüència, no me n'hagués pogut dir res. Concloc doncs, que el moment present, sense xinesos menjant mandarines pel carrer, és excepcional, i aquesta, la manca de xinesos menjant mandarines pel carrer, deu ser la prova evident que anuncia algun esdeveniment immediat que transformarà el món i les nostres vides. Estiguin, doncs, a l'aguait.