Podria ser que amb motiu d'algunes de les paraules que aquí es poden llegir hom pogués extreure l'errònia conclusió que menystinc l'èxit. Res més lluny, però, de la meva voluntat, doncs de cap de les maneres menystinc l'èxit. És, això sí, que menystinc l'èxit dels altres, en ser, precisament, dels altres, però en cap cas allò que els diccionaris diuen que és l'èxit, no fos cas que el tal èxit tingués algun dia la gentilesa de visitar-me i m'enxampés amb els pixats al ventre. No dubtin pas que aleshores esdevindria el més amatent dels amfitrions, això és, el millor dels descendents d'Amfitrió, fill d'Alceu, rei de Tirint.
"Amb els pixats al ventre"! Feia anys que no ho sentia. Mon pare ho deia molt, però confesso que em fa angúnia, l'expressió, bo i reconeixent que és molt gràfica.
ResponEliminaVostè ja té èxit, amic. Si jo el llegeixo...