Vós sou imbècil? em pregunta finalment el meu interlocutor, anomenem-lo A, B o C, això tant és. No pas més que vós, li responc amb cinc bonics monosíl·labs. Espero que tampoc menys! s'hi exclama. Qui ho sap... més... tant se val, no? li pregunto ara jo, mirant de separar les paraules al parlar per destacar així la seva condició monosil·làbica, que de sobte trobo de gran importància. Potser no gaire, em respon. Gens, l'esmeno amb un nou monosíl·lab. Voleu dir? insisteix ell, tossut. Doncs sí, és just el que vull dir i el que dic, i ... si m'excuseu, aniré passant, afegeixo apressat després de fer una pausa en cercar, endebades, els necessaris monosíl·labs. Oh, i tant i tant, i passi-ho bé, m'hi respon. Passi-ho bé, doncs, concloc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada