Amb tants dubtes al magí resto força estona aturat a la vorera, just al davant del portal de casa, amb De palplantat al meu costat, oferint-me, encara, a la dona que recordo haver somniat, i estirant-me de la màniga per portar-me a un conegut establiment proper que resultaria d'allò més adequat i econòmic, diu, talment el preu importés. Potser De creu que m'ho he repensat, que he canviat de parer i he baixat al seu darrera per acceptar, aquest cop sí, les seves raons.
Com sé que fora inútil de parlar-hi, l'obvio i començo a caminar a grans gambades vers el carrer Astúries, on tota una colla de gent amb armilles vermelles semblen demanar-me alguna cosa. Apresso el pas i els deixo enrere, i també a De, i a la dona que l'acompanya, que ara que m'hi fixo potser no és ben bé una dona, sinó una cabra. I en aturar-me per la sorpresa causada per semblant metamorfosi, veig també canviat al propi De, i em sobta la daurada trompeta que tragina, encara més quan enlairat dalt d'un banc comença a bufar l'instrument, que ja no és una trompeta, sinó un petit flautí que fa un toc d'atenció, per tot seguit deixar pas a la seva enutjosa veu, que anuncia a la gernació que s'ha congregat al seu voltant que tot seguit, ell i la seva companyia (i aquí la dona dels meus somnis, a qui ara m'avergonyeix haver confós amb una cabra, fa una gentil inclinació) tindran a bé explicar a tan distingit públic la verídica història d'en dErsu_, el favorit dels Déus, tragicomèdia moralitzant en multitud de quadres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada