És norma que aquests dies hom parli d'energia nuclear i, fins i tot, que hom parli d'energia nuclear amb impetuosa ardor. I cada cop que aquests dies algú se m'adreça amb comentaris sobre la idoneïtat o la temeritat de la utilització de semblant font energètica, jo m'apresso a mostrar una opinió contrària a la seva: a favor si l'interlocutor de torn es mostra en contra, en contra si s'hi mostra a favor. I això no ho faig pas pel gust de polemitzar, ni per enutjar a qui ha comés la insensatesa de parlar-me, encara que això darrer és el que acostuma a esdevenir-se. És, només, que en no tenir una posició presa al respecte, miro de fer parlar als altres per si de cas, d'entre les seves paraules, capeixo alguna cosa que, fora dels habituals judicis apriorístics, resulti prou llaminera com per poder-la repetir, talment les vistoses cacatues, cada cop que hom em demani, amb impetuosa ardor, el meu parer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada