El ideal revolucionario tiene que ser la destrucción de la riqueza, li fa dir l'autor, Valle Inclan, a un dels seus personatges, un proletari català que com Max Estrella, el poeta protagonista, sojorna al calabós. Un proletari català, doncs, únic personatge que més que esperpèntic resulta tràgic, en ser l'únic que acata amb fermesa allò que els Déus li han reservat, quatre trets per l'esquena.
La destrucción de la riqueza, diu, doncs, un proletari català, amb la superioritat moral que dóna el dogma, amb el convenciment que dóna saber-se màrtir, amb la força que dóna el ressentiment.
La destrucción de la riqueza, doncs, que podríem contraposar a aquell muera la inteligencia que cridà aquell que en tot s'hagués oposat al proletari català que sojorna al calabós en companyia del poeta protagonista, en tant que proletari i en tant que català. I aquest és, potser, el drama del país que voldria veí, que els uns volen acabar amb la riquesa i els altres amb la intel·ligència, i d'aquí, potser, el que som, una colla de miserables analfabets.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada