D'un cert temps ençà crec haver deixat d'existir, talment abans del cert temps, creia existir. Abans del cert temps, jo mateix era l'objecte dels meus actes i pensaments. Ara, en canvi, són terceres persones l'objecte dels meus actes i pensaments. Suposo que aquest haver deixat de ser l'objecte dels meus actes i pensaments, és el que em fa creure que he deixat d'existir. És possible que en un futur torni a ser jo l'objecte dels meus actes i pensaments i, en conseqüència, torni a creure que existeixo.
Em diuen, però, que hi ha terceres persones, principalment aquelles que ara són l'objecte dels meus actes i pensaments, que em tenen a mi com a objecte dels seus actes i pensaments, i que això em dóna una certa existència. Jo, però, discrepo, doncs bé aquestes terceres persones també tenen com a objecte dels seus actes i pensaments a éssers de ficció com ara els anomenats TRO, els tres Reis d'Orient, ses majestats Melcior, Gaspar i Baltasar, de dubtosa existència.
Tot plegat, és clar, no té cap importància, doncs ni creure existir ni creure no existir, tenen res a veure amb el fet que, d'un cert temps ençà, qui això escriu existeixi o no existeixi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada