Dare ga jūyō desu ka

L'art de donar-se importància és una de les disciplines més feixugues, però potser també més agraïdes, que existeixen. Feixuga perquè molta és la competència que aquell que vol excel·lir en l'art de donar-se importància es trobarà en tot moment i a tothora, i potser agraïda perquè en cas d'excel·lir en tan dificultosa art, aquell que excel·leixi en l'art de donar-se importància gaudirà de tot allò que creu desitjar: riqueses a balquena, l'admiració de la plebs i l'enveja de no pas pocs, i, potser el més desitjat de tot, el goig de les carns més exquisides.

Però tot aquell que excel·leixi en l'art de donar-se importància també haurà de pagar un preu per haver assolit tot allò que creia desitjar. Doncs tan gros és l'esforç que es necessita per excel·lir en tan dura disciplina, que aquells que excel·leixen malbaraten totes les seves energies en donar-se importància, de manera que, un cop defalleixen en llurs esforços, el seu nom és tot seguit oblidat i res ni ningú recorda la seva existència, doncs aqueferats en donar-se importància, res de sòlid han pogut construir i cap obra els sobreviu.

Preu ridícul, certament, en ser la solidesa de la pròpia obra quelcom de poc interès per aquells a qui els plau donar-se importància, que només lamentaran, i no pas poc, la importància perduda.