La democràcia, tal com jo l'entenc, és només una formalitat, això és, una qüestió de formes, de formes civilitzades, s'entén. Per exemple, hi ha unes eleccions, uns guanyen i uns altres perden, els que guanyen apliquen la seva política i els que perden ho respecten. A casa nostra, però, la cosa no va així. Per exemple, la CEDA guanyà les eleccions de 1933 i les anomenades esquerres, armes en mà, es revoltaren l'octubre de 1934. De la mateixa manera, el Front Popular guanyà les eleccions de 1937, i les anomenades dretes s'aixecaren en armes un disset de juliol. Hom és demòcrata només en cas de guanyar les eleccions, en cas contrari tot s'hi val.
Sortosament (de moment) amb les armes al fons de l'armari, el mateix continua esdevenint-se avui dia. Hi ha unes eleccions, i si guanyen aquells amb qui combreguem som grans demòcrates, però si la dissort fa guanyar als altres, que a més cal recordar que sempre són més malvats que la pell de Barrabàs, hom resta legitimitat a qualsevol rebequeria per mirar d'imposar llurs nobles principis, talment la democràcia fossin aquests nobles principis i no pas la polidesa de les formes. Així es tallen carrers, s'ocupa la via pública, s'intimida a qui no vol compartir una vaga, es destrueix el mobiliari urbà, s'agradeixen parlamentaris, es sabotegen serveis públics, es cerca l'enfrontament amb les forces de l'ordre públic i es crida, sobretot es crida, talment el volum legitimés allò cridat.
I així anar fent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada