Però dErsu_, com és que no us agraden els altres? em demana Jota, amb qui torno a coincidir a l'autobús. I ara, sóc jo qui no acostuma a plaure als altres, m'apresso a respondre-li, i per donar major credibilitat a les meves paraules començo a desgranar tot un seguit de situacions que exemplifiquen la meva afirmació. Au dErsu_, m'interromp Jota amb brusquedat, ja hi torneu amb aquesta il·lusa certesa vostre de ser millor que no pas els altres. Si no exigíssiu constantment aquest absurd i solemne reconeixement de la vostra persona, trobaríeu que els altres us tenim força simpatia i no poca estima... i més que no us mereixeu, doncs aquesta vostra demanda d'idolatria carrega, dErsu_, carrega, i no pas poc.
Sou imbècil, Jota... no, no us enutgeu i fer el favor d'escoltar-me, doncs no us estic adreçant paraules ofensives, només descriptives per referir-me a algú, vós en aquest cas, que mostra poc enteniment en la parla i emet judicis insensats mancats de qualsevol valor. I ara, si em disculpeu, crec portar pressa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada