Quan parlem ens fan nosa coses que volem dir i que no podem dir així, sinó que ens expressem de manera que ens malinterpretem mútuament o directament no ens escoltem o no ens prenem seriosament... són aquestes paraules de Kafka citades per Pietro Citati a Kafka, essent aquesta darrera paraula de cinc lletres no pas el cognom del famós escriptor praguès, sinó el títol d'un llibre escrit pel Citati.
I encara que les paraules de Kafka, ara sí l'escriptor, es refereixen a la inevitable incomunicació amb un tal Oskar Pollak, amic de joventut, crític d'art mort a la Gran Guerra, potser és això el que provoca el desig de l'escriptura, poder-nos expressa sense que res ni ningú ens destorbi, tampoc nosaltres, ni totes aquelles coses que creiem voler dir. I és potser també per això que la paraula escrita no pot generar més que insatisfacció, doncs en la seva formalització mai podrà esdevenir allò que creiem voler dir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada