Sovint, per defugir les enutjoses incomoditats del present, hom, en concordança amb les ensenyances del savi aquell de Samos, acostuma a cercar consol en el record de felicitats passades o en l'anticipació de joies futures, en ser només el record d'allò que tal vegada s'esdevingué o l'anticipació d'allò que tal vegada s'esdevindrà, motiu de total i complerta complaença, això és, d'una plena satisfacció amb les pròpies circumstàncies.
Poc importa, és clar, que la felicitat passada poc ho fos, de feliç, o que la joia futura no ho esdevingui mai, de joiosa, en no poder ser mai les circumstàncies, passades o futures, la causa de tan enyorada felicitat o desitjada joia, només la seva flexió verbal, passat o futur, del tot irrellevant un cop esdevé present.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada