Ki

Als jardinets hi ha una mica de tot: grans plàtans d'ombra, tres palmeres, i una esplèndida filera de cinc xicrandes que divendres passat florien amb els seus característics tons morats. Tot seguit, ja al carrer Gran, preceptivament alineades en ambdues voreres, aromàtiques magnòlies amb llur característiques fulles oblongues, coriàcies i brillants, que unifiquen les bigarrades façanes del carrer i ens acompanyen fins arribar a la travessera, ja passada la camiseria Pons, on si tombem el cap cap a l'esquerra podem ensopegar alguna petita palmera i uns soferts lledoners, arbra urbà per excel·lència, discret i resistent. Pel carrer gran, però, continuen les magnòlies fins arribar a la cruïlla amb Montseny i Sant Marc, on a mà dreta trobem una alineació de granats pissardis, i un petits arbres que em són desconeguts a l'esquerra. I de nou les magnòlies, carrer Gran amunt, fins arribar al carrer de casa, on les mèlies plantades el dos mil tres senyoregen les característiques façanes de les cases Cairó. Tot seguit unes petites palmeres fan estada a Fontana, i més amunt, a Breton de los Herreros, tarongers amargs, i de nou Magnòlies fins a Carolines, on l'estretament del carrer Gran fineix amb l'arbrat alineat, que d'ara en endavant jugarà a fet i amagar amb els eixamplaments produïts pel canvi d'alineació de l'edificació marcat per la normativa urbanística. Així, a la plaça Trilla trobem nou grans palmeres, que es contraposen a un parell de magnòlies de la vorera del davant, que s'acompanyen d'un gros plataner i d'una curta alineació de set palmeres més. I una altra palmera al costat de la Vedruna, i encara alguna magnòlia plantada sobre petits cubs de fusta. I, ja per acabar, a Lesseps, en gros desordre, trobem un generós escampall vegetal on fins i tot es pot trobar una grossa pytolacca que em plau d'allò més, amb llurs aèries i nuoses arrels, llur tou fustam i llur esponerosa ombra.

I res més, fora d'un petit premi, a discreció de qui això escriu, per qui trobi la imprescindible errada en l'arbrat descrit, no pas per què qui això escriu hagi necessàriament amagat cap parany, sinó per dissimular la seva probable turpitud.