diumenge, 31 de març del 2013

Yumewomimasu


Avui he somniat amb una dona de cabells rapats que provava d'evadir-se de la presó on era reclosa. Però tot i l'ajut que rebia dels altres reclusos, la dona de cabells rapats amb qui he somniat fracassava en el seu intent d'evasió i era capturada pels guardes de la presó, que tot seguit li aplicaven el càstig marcat per tots aquells que proven l'evasió i no tenen èxit en el seu intent. I el càstig no era un altre que ésser tallat en dues meitats simètriques, començant pel cap i acabant per l'engonal, per així mirar de dificultar futurs intents d'evasió. I com tot plegat no era més que un somni, la dona de cabells rapats no només sobrevivia a semblant divisió, sinó que semblava que el fet de restar per sempre més dividida en dues meitats, talment el vescomte aquell protagonista d'una celebrada ficció, no li suposava cap gros inconvenient, ans al contrari, li valia una certa distinció respecte la resta de presos, en donar la seva divisió mostra de la seva valentia i del seu ardit en haver provat de millorar la seva sort, a diferència dels altres, gent mesella mancada d'esperit. I és potser per això que, a diferència del que feien altres reclusos que havien rebut el mateix càstig, que sempre feien anar les dues meitats dels seus cossos l'una al costat de l'altre, per així mirar de dissimular unes migparteses que vivien com una grossa tara, la dona migpartida de cabells rapats que jo somniava es complaia en fer anar una part del seu cos per aquí i l'altre per allà, de manera que el dia li resultava molt més profitós, en poder fer una sola persona tot allò que normalment feien dues.

I si no fos que finalment he estat sacsejat per una mà amiga i he recuperat la consciència, potser encara hagués somniat que la dóna migpartida de cabells rapats restava massa cofoia de les seves circumstàncies, tant, que fins i tot reclamava un tracte especial a les autoritats de la presó en consideració a les seves ja prou esmentades circumstàncies. Però això, és clar, ja no hagués estat cap somni, només una barroera exposició dels meus prejudicis.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada