Avui he sentit al meu darrera el característic so que acostumen a fer els objectes metàl·lics al caure i picar contra un paviment dur des d'una certa alçada. I tot seguit he vist com la noia que caminava al meu davant es tombava sobtada, sens dubte atreta per l'estrèpit d'aquell so i potser també encuriosida per esbrinar quina devia ser la seva causa i quines les conseqüències que se'n podien arribar a derivar. I no només s'ha tombat la noia que caminava al meu davant, sinó que també he vist com la resta de persones que en aquell moment eren a l'andana, tant les que restaven immòbils a l'espera de l'arribada del proper tren, com les que com jo mateix caminaven apressades vers les escales de sortida, semblava que dirigien el seu esguard i la seva atenció cap allò que, a les meves espatlles, devia ser causa concreta del so abans esmentat. I fins i tot jo mateix he tingut la temptació de tombar-me per esbrinar quina era aquella causa, i quines les seves possibles conseqüències, però no m'ha costat gaire, més aviat gens, mantenir el meu esguard vers els meus propis pensaments i continuar el meu camí, alhora que mentalment ja començava a escriure que avui he sentit al meu darrera el característic so que acostumen a fer els objectes metàl·lics al caure i picar contra un paviment dur des d'una certa alçada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada