S'hi fa intervenir en l'assemblea un home molt ridícul, contrafet de cos i esguerrat, escriu en un cert moment, a tall d'exemple, Llucià de Samòsata, a Contra un ignorant que comprava molts llibres.
I el tal home ridícul, contrafet de cos i esguerrat, no és altre que el conegut, odiós, sancallós, pota-ranc, geperut i cabellesclarit Tersites, curiós personatge sobre qui ja m'ha plagut escriure més d'un i dos cops, I encara que el tal Llucià, sofista i rètor, no aporta cap tipus de clarícia ni novetat sobre el més menyspreable dels immortals, indirectament ens diu que a la seva època, segle segon de la nostra era, la figura de Tersites era tinguda en el més gros dels descrèdits, talment encara ningú no s'interrogués sobre els motius d'Homer (ja saben, el cec de Quios aquell a qui els doctes especialistes neguen l'existència) per incloure semblant personatge al cant segon de la Ilíada, com si rere el gros escarni de la seva persona no s'hi pogués amagar algun tipus de crítica a la grossa follia dels aqueus. A no ser, és clar, que els meus dubtes només responguin a la ximpleria pròpia dels diletants, aquells ombrívols pedants que en no saber res, creuen que ja ho saben tot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada