Allò que es descriu aclareix alguna cosa que sens dubte satisfà el desig de veritat de qui ho descriu, però no la veritat, perquè la veritat no és en absolut comunicable, escriu Thomas Bernhard a El soterrani, segona part de la seva pentalogia autobiogràfica.
I és en les molt encertades i lúcides paraules de Bernhard (en ser sempre encertades i lúcides aquelles paraules que coincideixen amb allò que crec creure) que potser trobo el motiu de l'habitual entestament que hom mostra en la recerca d'allò que anomenem veritat, no més (ni menys) que la satisfacció d'un desig, probablement en tant que possessió d'alguna cosa, segons la segona de les accepcions que recull el diccionari, doncs posseir-la és sempre el segon pas de tots aquells que s'entesten a trobar la veritat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada