No ha existit mai cap ànima més afectuosa i tendra que la meva, cap ànima tan plena de bondat, de compassió, de tot el que és tendresa i amor. Tanmateix, no hi ha ànima tan solitària com la meva... sembla que escrigué Pessoa el trenta d'octubre de mil nou-cents vuit.
Però, va ser l'ànima de Pessoa la més afectuosa i tendra, també la més solitària, de totes les ànimes hagudes? M'estranyaria. Menteix, doncs, Pessoa? No pas, doncs ningú amb dos dits de front pot creure no ja en les paraules escrites per Pessoa, sinó en qualsevol paraula escrita, sobretot si considerem la paradoxa que era també Pessoa qui defensava la necessitat de llegir malament per alliberar-nos de la mà de l'autor de torn, el mateix Pessoa en aquest cas, que probablement s'escandalitzaria si algú cregués en res del que ell va arribar a escriure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada