Sovint em demano com és possible que existeixi gent que no sigui aficionada a allò que anomenem literatura. Gent que per motius que no puc arribar a entendre renunciï de manera conscient i deliberada a escoltar les veus d'aquells que els han precedit, d'aquells que han tingut els seus mateixos neguits i afanys, que han comés les seves mateixes insensateses i turpituds, i que com ells han cregut que les seves vides pagaven la pena de ser viscudes i s'han pres la immodesta molèstia de posar-les per escrit aconseguint que l'anècdota de llurs pròpies circumstàncies els transcendís.
I si bé no tinc cap resposta que m'expliqui com és possible que existeixi gent que no sigui aficionada a allò que anomenem literatura, tampoc no tinc cap resposta per la pregunta inversa, com és possible que existeixi gent que som aficionats a allò que anomenem literatura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada