I ja siguin empesos per la violència de mans hostils, o tal vegada per la insensatesa de llurs pròpies follies, o fins i tot per l'atzar més contingent, no és estrany que tots aquells que d'habitud es mouen per les vores de les afraus del viure acabin estimbats a les fondàries de l'inframon, i que un cop caiguts, comprensiblement atuïts per la violència del cop, arribin a creure que són en aquell davall per sota dels qual no ja no hi ha res més, ni tan sols la folla idea d'un dessota.
Però així com per sota de l'Hades hi ha el Tàrtar, i fins i tot dins els Tàrtar hi ha uns pocs escollits a qui se'ls reserven els dolors més subtils, no hi ha cap davall que pugui aturar la caiguda d'un foll.
Ni la d'un foll, ni la del més sensat dels moridors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada