Aquest matí m'ha semblat reconèixer a Te en una de les desconegudes que seien al meu davant dalt del catorze. Del darrera estant, la petita cua que recollia els cabells de la desconeguda deixant a la vista un coll prim i delicat, m'ha dut a la memòria la imatge de la menuda Te. Però Te és a Bogotà, on el seu home té feina, i fora del tot inversemblant trobar-la dalt del catorze, al cap i casal, més encara quan ahir mateix l'estimada companya em parlava precisament de Te i de la seva estada a la capital colombiana acompanyada de les seves filles. A més, acostumo jo a errar-la ben sovint a l'hora d'identificar desconeguts, i no és gens estrany que després de saludar a un desconegut en qui em sembla reconèixer a un conegut, aquest se'm quedi mirant, estranyat, i m'acabi responent que m'equivoco, que sens dubte l'he confós amb una altra persona. I també a l'inrevés, que en coincidir jo per atzar amb algun conegut el prengui per un desconegut i obviï la protocol·lària salutació, provocant així un cert disgust en la persona coneguda. Però en aquest cas no hi ha lloc al dubte, Te és a Bogotà i jo a Barcelona. Així doncs, la desconeguda només és això, una desconeguda que, com Te, es recull els cabells en una cua.
Però en aturar-se l'autobús la desconeguda es lleva i en veure'm em saluda amb excessiva efusió, tot mostrant la seva sorpresa pel fet de trobar-me a Bogotà. Oh, no pas, li responc, certament sobtat, quan em demana si jo també faig les amèriques, em dec haver despistat, això és tot, m'excuso, i aprofito l'aturada de l'autobús per davallar i cercar un taxi que em porti a l'aeroport, no sigui cas que avui arribi massa tard al despatx.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada