És d'una evidència potser aclaparadora, però no exempta d'una certa joia, que no sóc aquell que crec ser. Que aquell que crec ser no és més que un record, però no pas el record d'aquell que vaig ser, com de vegades vull creure, sinó el record d'algú que mai vaig arribar a ser, potser només el record d'aquell que hagués volgut ser, el record d'aquell que creia ser, el record d'aquell que creia recordar haver estat. Només, doncs, el record d'un record.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada