La lectura és potser la millor manera de relacionar-se amb les persones. Si més no, amb les persones que han escrit alguna cosa. Les altres, les que no han escrit mai res, probablement no siguin persones, encara que en puguin tenir l'aparença. Seria com allò que explica Philip K. Dick a Somien els androides amb ovelles elèctriques? En tenen l'aparença, sí, i fins i tot poden arribar a tenir sentiments, cert, però no són pas persones, només, en el millor dels casos, joguines sexuals. I no em negaran que el meu enunciat, i disculpin la immodèstia, és molt més possibilista que el del senyor Dick, que al cap i a la fi condemnava a ésser executats a tots aquells que no havien eixit d'un úter matern. Jo, en canvi, acceptaria com a persona a qualsevol, fos mamífer o vegetal, rèptil o mineral, alienígena o unicel·lular, sempre i quan, és clar, fos capaç d'escriure alguna cosa. L'execució de tots plegats, tant persones com no persones, la deixaria en mans del temps, un paio molt més resolutiu que qualsevol caçador de recompenses de pa sucat amb oli.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada