Disculpeu-me! sento que em criden, i em tombar-me veig com un desconegut m'adreça un somriure excessiu i em demana si jo no sóc pas el famós dErsu_, l'escriptor. I ara, li responc, potser sí que de vegades em faig dir així, però ni sóc famós ni sóc escriptor, m'excuso. No sigueu modest, em retreu el desconegut, que tot seguit m'explica que ell és una persona excepcional, un veritable fora de sèrie, algú amb una vida i unes experiències dignes de passar a la història, i no pas per vanitat, afegeix el desconegut, sinó per servir d'exemple i encoratjament a les generacions futures. I tot seguit el desconegut em demana si no podria jo escriure la seva biografia a canvi d'uns generosos honoraris. Jo, però, m'excuso i li comento que això més aviat sembla feina per algú que tingui el costum de tractar directament amb els seus personatges, com ara en Pirandello. Piandello? no em sona pas, em respon el desconegut. Un escriptor sensacional, italià, li comento. Oh, italià... és que a mi els italians... si encara fos anglès o alemany, sembla retreure'm el desconegut. I ara, si és tot un premi Nobel, i un professional de primera, la seriositat personificada, sens dubte el vostre home, afegeixo i provo de prendre comiat del desconegut. Però voleu dir que un premi Nobel no serà algú massa tibat? sembla dubtar el desconegut. No pas, un cas com el vostre serà del seu màxim interès, no ho dubteu, li asseguro, provant d'accelerar el pas. I on el puc trobar, al Pirandello aquest? em demana el desconegut. Potser que pregunteu al consolat italià, li suggereixo. El consolat, és clar, molt bona pensada, amic dErsu_, excel·lent, excel·lent, sembla entusiasmar-se el desconegut, que s'apressa carrer enllà, frisos per arribar a l'esmentat consolat, on sens dubte l'informaran de la gran vàlua de Pirandello com a escriptor i potser l'adreçaran a la que fou casa seva, a Sicília. I qui sap, potser d'aquí poc tenim novetats editorials.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada