Viure obsessionat, pres a tothora per la inclement tirania d'una idea única, fixa i contingent que decideixi tots els meus actes i em monopolitzi el pensament, que m'aïlli del món i em faci estrany i indesitjable a ulls del proïsme. Existeix més joiós i inabastable delit? més grossa i malaltissa insensatesa? més digna i humana ambició?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada