Escrivim
per recordar
el que hem perdut,
escriu l'Anise Koltz a La terra calla. I jo, com no pot ser altrament, em prenc un cop més la llibertat de buscar-li els tres peus al gat, doncs, tal vegada, bé podria ser que escrivíssim per recordar, sí, però no pas el que hem perdut, sinó el que creiem haver perdut, això és, el que voldríem haver perdut, el que voldríem haver tingut, doncs, fora de quatre esperances sense cap fonament real que no pagan la pena ni de ser esmentades, que hem tingut mai res? Encara sort que és la pròpia poeta qui em posa a lloc, més endavant, en recordar-me que
el meu poema parla d'un passat
que mai no ha existit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada